PSQuè?

Si jo dissenyés l’estratègia electoral del PSOE no trigaria ni un minut a situar Carme Chacón com a candidata a la presidència del govern espanyol. Sí, ja ho sé, em diran que Chacón és jove i inexperta, poc bregada en el cos a cos del Congrés, que ha convertit el silenci en mèrit polític i que no s’ha mullat ni un sol cop –ni un- per defensar els interessos del PSC a Madrid ni per encaixar les bales que rep Zapatero a causa de la crisi.

Però aquests són precisament els secrets que expliquen que Chacón sigui una de les figures més ben valorades del govern espanyol, que hagi patit un desgast nul mentre ha ocupat dues carteres i que mantingui al tambor tots els cartutxos necessaris per lliurar la batalla contra Rajoy. Les bases socialistes l’adoren i només cal anar a un dels mítings de campanya a qualsevol racó perdut de la geografia espanyola per veure que l’esperen amb ganes d’aplaudir.

Pensin-ho un minut, vostès qui posarien per plantar cara a Rajoy? Un gat vell, llest, calb i escladat que ja exercia de ministre de la Presidència dels governs de Felipe González i a qui persegueixen fantasmes antics i no tan antics, des dels Gal al Faisán... o una dona jove i dinàmica, en plena efervescència i plena de promeses i il•lusió. Si ho dubta, imagini’s Rajoy i Chacón en un cara a cara televisiu. El passat contra el futur.

Però si jo fos a Ferraz no triaria Chacón per això, triaria Chacón per fer emmudir –qui sap si per sempre- les veus molestes del PSC. La número ú dels socialistes catalans a les eleccions generals mai ha combregat amb les directrius del carrer Nicaragua i fins i tot s’ha permès el luxe de donar per bona la sentència de l’Estatut. En canvi, ella té la patent del PSC a Madrid i als socialistes catalans no els tocaria cap altre remei que donar suport explícit a la seva candidata.

On quedaria la capacitat crítica del PSC amb Chacón al capdamunt del PSOE? Què se’n faria de la vella cantarella del grup propi a Madrid? Quin futur se li depararien a les velles glòries del “sector catalanista” del PSC? Aigua al vichí. Escac i mat. Punt i final per al partit germà. A vegades les victòries semblen derrotes. A vegades ni tan sols semblen victòries, però s’han de celebrar.